DIARI DE LUAN. LA HISTORIA DE UN PETIT EN CREIXEMENT

15/02/2019

"El diari de Luan" és un relat que narra les vivències del dia a dia d'un nen d'un any d'edat. Vols saber com pensa i es comporta el cervell d'un nen?

El bon comportament dels petits i de la gestió dels conflictes entre adults i nens sempre ha estat en boca de tots. És tema de molts articles, llibres i reflexions en el món educatiu..

Els adults busquen remeis i receptes màgiques per a solucionar al que anomenen problemes:  "el meu fill es mou molt", "el meu fill sempre està interrompent en les converses d'adults"," aquest nen no recull les joguines", "només vol jugar", "és molt tossut", "ens fa xantatge emocional per a aconseguir el que li interessa", etc.



Us imagineu per uns moments com us sentirieu en la ment d'un nen? Aquest exercici es diu EMPATIA i es pot aplicar en totes les persones i col·lectius que us proposeu. Potser veureu les coses des d'una altra perspectiva a través d'uns ulls més comprensius i pacients.

Encara pensem que el cervell d'un nen és el mateix que el d'un adult? El món que veu un nen, el veu amb ulls diferents al que el veu un adult. No és que no vulgui veure-ho és que no pot veure-ho fins que no arribi a madurar el seu cerbell.  El cervell d'un nen està en constant evolució i creixement i és inútil avançar-nos i exigir certes conductes. 

Et proposo que durant aquesta lectura et inmenses en la història de Luan. Fes una retrospecció i imagina quan eres un nen com ell. Tanca els ulls i deixa't portar...

Un consell per a entendre tot el que li passa a Luan: el cervell d'un nen actua per impulsos i es deixa portar per les emocions que assegui. La gestió emocional és un punt que el cervell des que neix treballa dia a dia amb l'objectiu d'arribar en l'etapa adulta amb una bona autogestió de les emocions per a controlar-se i actuar de la manera adequada. Sovint ens trobem amb adults que no han adquirit aquesta competència, produïda moltes vegades precisament per la incomprensió de les seves emocions en l'etapa infantil.

 

Hola sóc Luan i tinc 1 any. Gràcies a una fada màgica que em vaig trobar al parc tinc superpoders per a poder expressar en aquest diari tot el que penso i sento! d'aquesta manera els adults entendran els meus comportaments i alhora el de tots els nens!

No em jutgis, no sóc dolent, desconec aquest món i amb paciència, ajuda i exemple arribaré a ser un adult que contribuirà a millorar el món.

Dilluns 2 de maig.

Em desperto, em trobo a la meva habitació sol i tot és molt fosc. No sé que em passa però tinc una miqueta de por, necessito a la meva mare...Esperaré una mica a veure si ve. Ai no puc esperar! uaaaaaaa!. Ploro no ho he pogut controlar! la mare ve i em diu una mica seriosa que perquè ploro, que hauria d'estar acostumat, que la mare sempre ve.

I jo penso: ho sento mare,he tingut por i encara no puc controlar la por. Et necessitava en aquest mateix moment. A vegades em sento insegur. Quina llàstima que no li pugui dir. Potser entendria perquè ho he fet. M'agafa en braços i m'abraça m'encanta!

Avui és el meu primer dia de llar d'infants. La meva mare m'ha dit que serà bo per a mi, que aprendré moltes coses i m'ho passaré super bé, si ho diu la mare serà cert. Segur que veuré moltes coses i jugaré amb nens i la meva àvia, com al parc. Segur que la mare també estarà  allà.

 Acabo d'entrar en una aula molt gran i hi ha molt nens com jo. Alguns ploren uns altres no. Veig unes joguines molt boniques i vull agafar-les i investigar que fan!

Agafo la mà a la mare per portar-la a una moto molt acolorida que he vist a l'altre costat de l'aula. La mare em diu que no. Ella ha d'anar-se. Marxaaar? on? si jo estic aquí,  ella on va? estic trist nerviós i tinc por...ai no em puc controlar uaaaaaaaaaaa! Cada vegada que em poso a plorar la mare s'enfada una miqueta, suposo que no li és fàcil veure'm plorar però no puc controlar-ho uaaaaaaaaaa! la mare em diu que vindrà aviat i que només és una estona. 

I jo penso: no t'entenc mama, no entenc que em deixis. Encara no estic capacitat per a entendre-ho. no vull separar-me de tu. M'has abandonat!
La mare m'ha deixat plorant i he estat fent-ho tota l'estona fins que ha vingut. Pensava que no vindria a buscar-me! hi ha nens que han parat de plorar i s'han resignat, jo sóc dels quals no...

Dijous 12 de Maig

A la llar d'infants ja no ploro i la mare està molt contenta. Jo no estic content però sé que torna. Si pogués triar m'agradaria que estigués la mare amb mi. Veig que no es pot triar. Hi ha moments que m'oblido perquè estic jugant però hi ha moments que penso en ella. A vegades ploro quan penso en la mare i  a vegades no, però estic trist.

Ja conec a més nens, quan la professora ens canta i juga estic content! però no m'agrada que em treguin les joguines de les mans. La professora em diu que s'ha de compartir.

I jo penso: no m'agrada compartir, no vull, encara no entenc perquè haig de compartir. A vegades comparteixo perquè la professora no em renyi però no entenc perquè ho he de fer. És injust jo vull aquesta joguina. Buf! que difícil és per mi compartir! 


Luan ha tingut uns dies moguts amb novetats i molts esforços per a entendre que s'espera d'ell. Li està costant però ho aconseguirà. Si la seva mare tracta aquests temes amb afecte, amor i comprensió Luan gestionarà millor les seves emocions i anirà podent interioritzar tota aquesta informació a poc a poc. És important prioritzar els ritmes de Luan.

Si la mare veu que Luan s'angoixa molt amb la llum apagada i plora sempre al despertar-se, haurà de comprendre-ho i buscar algun suport fins que Luan estigui més preparat, com per exemple una petita llum i anticipar-se i depertar-lo ella amb acaronades.

Referent a la llar d'infants, Luan a partir dels tres anys tindrà un cervell més preparat per a entendre més ràpidament el procés de socialització i absència de la seva mare. La seva mare no ha pogut evitar l'escolarització fins als tres anys perquè havia d'anar a treballar. Ella haurà de tenir més paciència si Luan presenta a casa conductes negatives per a cridar l'atenció. Forma part d'una situació d'adaptació i d'estrès de les emocions viscudes.

Respecte al tema de compartir les joguines és una realitat que no ha de ser de preocupació. La neurociencia que explica el comportament del cervell infantil demostra que certs comportaments no estan preparats per a entendre's en certes edats i el tema de compartir és una tasca que anirà treballant a poc a poc. Com més gran sigu ell nen més facilitat tindrà el seu cervell per a entendre els beneficis de compartir i jugar en col·lectiu.