EL PRIMER ANY A L'ESCOLA. COMPRENSIÓ I ACTITUT POSITIVA

10/09/2018

Comença per a ells una etapa en la qual tot serà nou: el centre escolar, els amics, noves rutines i horaris, lloa professors, les activitats extraescolars, anar amb autobús a l'escola, el menjador…

 

 

Començar el col·legi als tres anys és un canvi que afectarà tant al nen com als pares. Encara que abans hagi anat a la guarderia o en altres ambients amb nens, és una situació i lloc nou on mai abans han estat.

Comença per a ells una etapa en la qual tot serà nou: el centre escolar, els amics, noves rutines i horaris, els professors, les activitats extraescolars, anar amb autobús a l'escola, el menjador… Tots els canvis generen en els nens por al desconegut, encara que en alguns nens els generarà menys por que a uns altres, depèn del caràcter del nen. És una nova etapa on hem d'entendre'ls i no menysprear els seus sentiments i angoixes si aquests ploren. És habitual que els pares escoltin experiències d'altres pares que els expliquen que quan ells estan absents canvien d'actitud i deixen de plorar atribuint-ho al fet que el nen exagera els seus sentiments per condicionar-los. Potser alguns nens aconsegueixen entendre que no val la pena plorar perquè els pares igualment s'han anat, però la tristesa que senten és evident. El nen que plora és perquè està trist. S'han fet molt populars comentaris de pares que diuen que els seus fills fan teatre i exageren els seus sentiments quan estan davant dels pares i quan s'en van aquests estan súper feliços. Es evident que no poden fer teatre, son persones que estan aprenen a gestionar situacions noves. Hem d'acceptar que és una etapa que els nostres fills sentiran emocions de tristesa encara que no ens agradi acceptar-ho. El cas estrany és que ploressin i no sentissin res com alguns pares prefereixen pensar.

De fet és fàcil posar-nos en el seu lloc ja que és un sentiment que també experimentem els adults, els canvis sempre ens costen quan hem d'abandonar la nostra zona de confort.  L'única diferència és que nosaltres tenim més eines i habilitats emocionals que ells. Sabem manejar millor aquests sentiments en canvi ells estan aprenent a fer-ho.

Igual que en el cas dels adults, la millor manera d'ajudar-los a adaptar-se als canvis és fer-ho a poc a poc, amb un període d'adaptació. Sabem bé que l'horari sol ser difícil de compaginar amb la jornada laboral dels pares, però els nostres fills són únics i la situació prioritza a qualsevol altra situació laboral. És la forma més adequada que els nostres fills vagin familiaritzant-se amb tot el nou entorn.


El moment de la separació. Els primers dies de col·legi el malestar que senten en separar-se dels seus pares i el comiat és difícil tant per als nens com per als pares i mares. S'ha d'intentar que sigui el més breu i tranquil possible. Transmetre'ls molt afecte i, dir-los que és una separació temporal. Acomiadar-se sense drames i de manera positiva. No enganyar-los ni anar-se'n quan no et vegin. L'única cosa que aconseguím és que se sentin abandonats. Se'ls ha d'explicar la situació com un canvi beneficiós per a ells, explicar-los que podran jugar i passar-ho molt bé, que després vindrem a recollir-los i ens podran explicar tot el que han fet.

 

Actitud positiva dels pares
L'actitud dels pares és molt important per ajudar a que els seus fills portin tan bé com sigui possible aquest canvi. S'ha de parlar amb ells i intentar normalitzar aquesta situació plantejant-la com alguna cosa necessaria i divertida per a ells. Per aconseguir-ho parla'ls sempre en positiu sobre el ben que ho passaran jugant amb altres nens, i sobre totes les coses noves que aprendran. El joc simbòlic és una eina que funciona molt bé. A mi personalment em va funcionar. A la fi d'estiu m'inventava amb el meu fill de tres anys histories amb ninots, jugant al fet que anaven a escola i se separaven dels seus pares, ho passaven molt bé i després tornaven a buscar-los feliços.

 

Rutines diàries per facilitar el canvi cap a escola

- Implicar-los en els preparatius per a l'inici de l'escola de manera positiva. Escollir la seva motxilla, acompanyar en la compra del material escolar, així com la seva bata, roba...


-També els agrada sentir-se grans. Transmetre'ls la idea que ara són una miqueta més grans però sense crear grans expectatives del que s'espera d'ells, perquè no s'atabalin, tractant la situació de la manera més natural possible.


-Uns dies abans que comenci l'escola podem modificar horaris de l'hora del bany i la d'anar-se a dormir. Adaptar els horaris als quals tindrà quan comenci l'escola. D'aquesta manera s'aniran al llit més aviat i no notarán tant el canvi d'horari.


-Aprofitar les jornades de portes obertes que molts centres organitzen abans que comencin les classes per visitar l'escola amb ells. Familiaritzar-se amb la nova escola farà que el primer dia sigui molt menys traumàtic.


-També és molt positiu preparar el dia abans la seva roba i la seva motxilla per anar a l'escola sense presses. Si tenim pressa de bon matí, abans d'anar a escola, convertirem la situació en una activitat estresante.

 

Marga Ramirez

Educadora social-Inteligencia emocional en la infancia. Especialitat pedagogía infantil

MARsiuLL. Educació i criança respectuosa