L'AJUDA EFICAÇ QUE NECESSITEN ELS NOSTRES FILLS

19/10/2017

Ser pare no és una tasca fàcil, en aquesta entrada volem mostrar, des de l'àmplia perspectiva de la natura, com podem ajudar als nostres fills a estar preparats per viure la seva aventura amb harmonia i felicitat.

foto-padres.jpg

Ser pare no és una tasca fàcil, se sent una alegria indescriptible quan neixen. Desitges ajudar-los perquè estiguin preparats i entusiasmats per viure la seva aventura amb harmonia i felicitat.


Els pares escolten moltes opinions sobre com educar als fills, solen ser frases sense cap base científica com per exemple aquestes:


-Els bebès i nens han de dormir d'una tirada. Has d'ensenyar-li a dormir.
-Als bebès se'ls ha de deixar plorar. Els va bé per eixamplar els pulmons.
-Agafar en braços al bebè sovint és malcriar-lo, estan millor en el seu  bressol sols.
-Si el bebè/nen plora, t'està prenent el pèl, saben fer xantatge emocional. No els hi passa res!


Seguint aquests tòpics no es pot ajudar als fills a treure el millor de si mateix, ni a ser qui són. Aquests mètodes i frases populars no respecten les necessitats reals dels nens.
La tendència comuna és pensar que els bebès neixen amb la necessitat de ser modelats, que tenen conductes capritxoses, manipuladores, que sovint prenen el pèl als pares i que saben fer xantatge emocional. Uf!, quin horror no? No es estrany que molts pares que creuen aquests tòpics, sovint entrin en conflicte amb els seus fills,  avisant-los contínuament de elmalament que fan les coses.
Per més dures que semblin aquestes paraules resumirien moltes frases, comentaris i opinions que es diuen quan acabes de ser pare. Tenim dues opcions: posicionar-nos i actuar tal com diu la saviesa popular (basada en etiquetes, frases populars i altres tòpics de l'antiga escola) o plantejar-nos com volem tractar als nostres fills.
 

manos-familia-jpg2-3.jpg

 escrit-cat1.png

escrit-cat1-png2.png

escrit-cat1-png2-png3.png

Sovint, es diu com han de ser els nens perquè tinguin un bon comportament. També podem dir, com han de ser els pares perquè els nens aprenguin conductes positives
Els pares han de ser:
Desinteressats
Generosos
Sentir un amor incondicional cap als seus fills
Saber perdonar
Valents
Pacients
Saber tractar amb respecte
Respectar les variacions que experimenta la personalitat del nen, no utilitzar etiquetes.
Diplomàtics
Sincers
Socials
Comprensius


Són valors que resumeixen els valors que els demanem als nostres fills des que neixen. Per tant el nostre exemple serà el instrument més gran per la seva l'educació.


La naturalesa ens fa així
El nostre fill, neix com un ésser complet, amb els seus punts forts i febles, amb els seus talents i gustos, disposats a viure en un món nou.
El nen des que neix obeeix a la naturalesa. Tot el que faci serà producte del seu instint i el compliment de les lleis de la naturalesa. Totes les imposicions i normes a favor dels nostres interessos aniran en contra del seu instint. No ens estranyi que quan li obliguem a fer una determinada acció en funció als nostres interessos, el nen tingui una rabieta o desobeeixi. Nosaltres direm que és desobedient i ell dirà que és injust. Els límits han d'existir, ja que el nostre fill no entén de perills i de la complexitat que li envolta, però sempre seran límits des del respecte a la seva persona i de sentit comú.


El cervell des que naixem es va formant, els bebès i nens van adquirint habilitats i descobrint eines que l' ajuden a desenvolupar-se cada vegada de manera més autònoma. Per tant, estan en continu canvi, a mesura que vagin madurant certes zones del cervell, podran fer front a situacions que abans no sabien gestionar d'una altra manera, que amb el plor i la rabieta. Molts adults es fan expectatives sobre com ha de ser l'actitud i comportament del nen en situacions concretes, i la seva exigència i poca paciència entorpeix l'aprenentatge que s'està duent a terme de manera natural.
El plor i la rabieta són necessaris. Fins que no adquireixin noves eines de gestió de les seves emocions, els bebès i nens han d'expressar les seves frustracions i sentiments. La manera més natural de fer front a les rabietes, com a pares o tutors és guiar-lo i ajudar-lo, i així a poc a poc vagin adquirint habilitats en funció de la seva maduresa. Res de retrets i empipaments només s'empitjora les coses.
El nen aportarà a cada moment la seva opinió i s'expressarà lliurement com fan les persones adultes, encara que ara sigui petit, arribarà un dia que serà també un adult, i per descomptat haurà practicat abans, ja que un no es fa adult de la nit al dia.


Que farem els pares?
Els pares els guiarem i acompanyarem en la seva aventura. El protagonista de la seva vida és ell. Nosaltres l'ajudarem de manera eficaç perquè vegi quines són les seves virtuts i talents, perquè sàpiga qui és i pugui viure en harmonia i felicitat. Si aconseguim donar-li la clau perquè engegui els seus potencials, la seva vida serà més plaent.


Hem de respectar i entendre l'enorme repte que suposa per a un nen el descobriment de tot el que li envolta. Eduquem de manera conscient, eduquem amb l'objectiu de voler ajudar-ho a construir-se a si mateix, a ser el que ja és, un ser increïble i únic.

ti2-png-cat-2.png

 
L'empatia cap als fills és molt important. Posar-se en el lloc d'ells en cada situació farà que prenguem decisions correctes. Se'ls ha d'ensenyar que hi ha límits i rutines que els afavoreixen, però aquestes han de ser coherents i de sentit comú, si ens posem contínuament en el lloc dels fills, ens serà més fàcil prendre decisions justes. En cas contrari, hi ha perill que aquestes rutines i pautes puguin desequilibrar la manera en què la seva naturalesa demanda. Per exemple, “He d'acostumar a dormir al meu fill sol, per això el deixo plorar a intervals de temps, és pel seu bé”, com si el bebè fos una màquina que cal programar-la sense tenir en compte els factors emocionals, cognitius i estructurals del funcionament del cervell en aquestes etapes de la vida.


Per tant, s'ha d'educar sabent com funciona el cervell del bebè, que s'espera d'ell en cada etapa.i quines necessitats reals té.  Així podrem satisfer les seves necessitats de la manera més encertada.
Hi ha maneres d'educar als nens que s'han popularitzat tant que es consideren "normals" quan no ho són i fer-ho diferent seria "anormal".
No es tracta de seguir una teoria de manera estricta per cuidar als fills, es tracta de saber com són i que necessiten, sabent aquestes premisses, fes el que es necessita en cada moment i gaudeix al teu fill dia a dia.

 

Fonts:

Pédagogie scientifique, Desclée de Brouwer, 2007

El cerebro infantil , la gran oportunidad. José Antonio Marina

El vinculo afectivo, Barcelona. Paidós. 1997

El niño el secreto de la infancia, Araluce, 1968

 

Marga Ramirez

Educadora social-Inteligencia emocional en la infancia. Especialitat pedagogía infantil

MARsiuLL. educació i criança respectuosa